Les associacions del transport per carretera de Catalunya veuen falta de diàleg a la Generalitat de Catalunya dins del seu procés per aprovar el Pla de Qualitat de l'Aire, decret que accelerarà les restriccions de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a la comunitat. El reglament podria aprovar-se properament després de passar dues fases d'exposició pública. Entre les seves mesures més controvertides, destaquen la supressió dels vehicles d'etiqueta B dièsel a les ZBE dels municipis de més de 50.000 habitants el 2026 i la restricció definitiva a les etiquetes B el 2028. El transport de mercaderies ve de protagonitzar diversos episodis de negociació a la ZBE de Barcelona durant els darrers anys, i mantenia un cert acord informal amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el consistori de la ciutat per “no començar a parlar d'etiquetes B fins al 2025”, però ha rebut el anunci de la Generalitat sense que hi intervingui cap interlocució.

El president de l’associació barcelonina Astac Condal, Evaristo Magaña, s’ha mostrat sorprès per les intencions del Govern català, assegurant que “a nosaltres no ens han dit res”. De fet, Magaña recorda que als debats per la ZBE de Barcelona -que van incloure l'anul·lació de la primera ordenança per part dels tribunals-, “la Generalitat sempre es posava de part del transport pel que fa a aconseguir pròrrogues, i ens donava la raó en els temps que calia seguir” a l'hora d'implantar-la.

En termes semblants s'ha expressat el secretari general de l'associació AGTC, Carlos Folchi, que qualifica de “preocupant” la manca d'avisos. “Això posa de manifest una absència de diàleg en un tema tan important per al sector del transport de mercaderies per carretera”, assenyala Folchi, i afegeix: “Nosaltres ara mateix no tenim cap bona alternativa disponible que no sigui o passi pel dièsel” . Totes les associacions coincideixen a estar a favor de la transició energètica, però discuteixen els temps aplicats i les prioritats de l'Administració.

Tampoc amb Transcalit, una altra de les associacions que van formar part dels debats a la ZBE barcelonina, hi ha hagut comunicació en relació amb aquest pla. “Que la Generalitat faci una normativa que homogeneïtzi els criteris de les ZBE ho veiem bé, faltaria més, però amb algú ho hauran de parlar, i qui millor que el nostre sector”, ha asseverat la seva secretària general, Yolanda Redondo. Tot i això, “ningú ens ha avisat que ho farien, ho hem vist a la premsa”, ha coincidit amb els seus homòlegs d'Astac i AGTC.

De nou, la manca d'alternatives i el curt període de temps que imposa el pla, que obligaria a renovar el parc mòbil del transport en poc temps, és el principal motiu de rebuig per part de les empreses i autònoms del transport. “Les etiquetes B és on hi ha moltíssima matriculació de vehicles i diverses tecnologies Euro incloses. Teníem un compromís amb l'AMB i l'ajuntament que això es tindria en compte quan avancés la ZBE”, explica Redondo. La primera data del text de l'Executiu (2026) només se centra en els dièsel Euro 4, però 2028 inclou totes les categories d'etiqueta groga. “No són timings realistes”, insisteix Yolanda Redondo. "Una tractora elèctrica triplica el preu d'un dièsel ara mateix", subratlla.

AL·LEGACIONS DELS AJUNTAMENTS

De fet, i com ja van avançar diversos mitjans de comunicació, la mesura que impulsa la Generalitat ha rebut un enfilall d'al·legacions al darrer període d'exposició, especialment per part de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També la mateixa entitat que la gestiona, l'AMB, que és coimpulsora de la ZBE de Barcelona, n'ha presentat les seves. L’entitat té molt present el recorregut judicial que va tenir la primera ZBE de la capital catalana, tombada definitivament pel Tribunal Suprem a finals de l’any passat i per la qual s’haurà de tornar l’import de les multes imposades sota els seus paràmetres.

També l’actual consistori barceloní, amb un equip municipal diferent del que va impulsar les ZBE, sembla apostar per un enfocament que prioritzi l’acord amb totes les parts abans de posar en marxa noves restriccions. Això es desprèn d'unes declaracions recents de l'alcalde Jaume Collboni per a aquesta publicació, en què emplaçava totes les parts implicades “a anar pas a pas” sense accelerar els ritmes. "Els períodes cal acordar-los amb tots els municipis de l'àrea metropolitana, no tothom està al mateix nivell", va assenyalar per una banda, alhora que recalcava que "no es pot tirar això endavant sense tenir en compte les inversions del sector" privat” a la ciutat.

L'alcalde de Barcelona també es va mostrar d'acord amb la demanda principal del sector transportista, la de la renovació de flota, reconeixent que “és clau donar abans la infraestructura elèctrica per fer possible la conversió dels vehicles”. Collboni es referia així als punts de recàrrega, que les associacions de transportistes consideren molt insuficients actualment. "Mentre no hi hagi una xarxa de recàrrega el vehicle elèctric, no podrà tenir una captació massiva", argumenta en aquest punt Yolanda Redondo. "No passarem d'aquesta situació en què de tant en tant una empresa surt als mitjans amb la seva aposta per la sostenibilitat, quan només té dos camions elèctrics", conclou. Encara més contundent és Evaristo Magaña (Astac) sobre això: “No hi ha res. Seguim lluitant perquè no hi ha res per carregar vehicles industrials i tampoc hi ha pàrquings a les afores de Barcelona per a aquells que ja no poden entrar a la ZBE”.

Jaume Collboni també s'ha referit a les possibilitats de renovar una flota que és més cara amb la propulsió elèctrica. "Si volen avançar els temps, el que haurien de fer les administracions competents és subvencionar la compra de camions elèctrics als transportistes", va argumentar. De fet, hi ha una línia d'ajuda per renovar la flota amb fons europeus, impulsada pel ministeri de Transports i gestionada per la Generalitat -i pels altres governs autonòmics-.

Tot i això, els transportistes assenyalen que no acaba de funcionar: “No n'hi ha prou i no arriba”, sosté Yolanda Redondo (Transcalit). Només les ajudes per “achatarramiento” de vehicles vells s'han esgotat, segons explica la secretària general de Transcalit, però les d'adquisició de nous vehicles elèctrics o d'hidrogen “no funcionen, perquè encara que et donen diners, segueix sent més car comprar el d'energia renovable que el dièsel”. Coincideix Evaristo Magaña, que a més assenyala que “es triga massa a pagar la subvenció”.

Font: elmercantil.com